Quan del cos esponerós d'una dona,
l'home no en faci mercadeig ni sexe;
quan del seu ventre prenyat, no es prescriguin
penes, lleis, pecats ni folles conquestes;
quan dels seus pits curullats de taronja,
els déus en tastin la mel i hi albirin
que la vara de poder que els conforta
s'encamina de la mà de les dees,
un nou món trenat de savis designis
naixerà de la dona, i ella, en el centre
del pit gemat posarà corriola
perquè se'n poui la llet que els avivi:
Fills nus, sense jou, duu al món la dona
mentre, als déus, se'ls trempa, ert, el precepte!
Domingo Monlleó
(Il·lustració: Pintura de Tamara de Lempicka)