S'apaguen els llums de la sala El Magatzem. Les dues figures que es deixen bronzejar pels focus de l'escenari comencen a destil·lar poesia, a poc a poc agafen forma de paraules que vulneren l'aire, paraules que tenen la clara empremta dels dos convidats al joc dels miralls. Lurdes Malgrat i Adrià Targa, els protagonistes del Joc Partit del mes de gener fan un tête à tête per disseccionar el concepte de poesia.
La relació que uneix aquests dos poetes és la metàfora d'un encontre, Lurdes Malgrat va rescatar del bosc de l'oblit un recull de poemes, Pharos, que li va arribar a les seves mans emmascarant-ne l'autor sota un pseudònim. Aquell poemari –un text encara innocent, però carregat de poesia i força– no la va deixar pas indiferent. Un Adrià Targa adolescent però dedicat ja al món del verb va resultar-ne ser l'autor. Atzars de la vida, l'una va esdevenir professora i l'altre l'alumne, teixint complicitats amb els fils de la poesia. Així, dins el marc de l'Escola de Lletres, es va esbossar una confiança que congriaria una bona amistat. Lurdes Malgrat ens va desvetllar un secret íntim manifestant l'orgull d'haver presenciat de ben a prop la promesa d'un poeta com Targa.
Si el poema té la capacitat de mudar en milers de significats, segons quan, com i qui el llegeix, la poesia no esdevé mai, ni per poetes ni per lectors, la mateixa. I la manera d'escriure-la tampoc. Plegats van exposar molts dels motius que els condueixen amb passió cap a la creació poètica, però que es poden resumir en la necessitat d'expressar-se empesos per un impuls vital. Tots dos tenen una manera diferent d'engendrar la poesia, i en el fons la diferència els agermana perquè allò diferent els compenetra. De la diferència d'estils i tècniques que al capdavall segueixen el mateix camí, esdevenir poesia, sorgeix una complementació, que desprenen els dos personatges, aportant-se coses noves mútuament. Adrià Targa comentava que escrivia més aviat des de la pròpia experiència, encara que ara intentava cercar nous camins d'expressió.
Mestra i alumne tenen treballs publicats dels quals van estar parlant, tot esmentant la propera publicació d'una nova obra de Lurdes Malgrat, Terra Fonda. La confiança i compenetració que comparteixen els va permetre de parlar tant sobre l'obra publicada com la inèdita dels dos poetes, deixant entreveure una contundent admiració recíproca per la poesia de l'altre.
La planor dels mots intercanviats entre poetes va escampar pel públic un aire de familiaritat ajudant, amb humor i somriures, a que es sobrepassés la barrera -entre escenari i graderies- que els conferenciants van saber desdibuixar, intercanviant verbs i experiències. El camí de les paraules al qual han decidit dedicar la seva vida, pel destí o per la inquietud, es va estendre com un vel de somni entre els assistents. S’apaguen els llums de la sala, i de l’escenari, marxa el públic però els mots fets de vent, les paraules i els silencis suren en l’aire de El Magatzem. És la poesia.
Helena Valls Icart