Passejava a mitjanit amb por de xafar en fals. La foscor la desorientava en aquell camí fangós, on era fàcil relliscar i caure indefensa a les urpes de les rapinyaires. Respirava agitadament, perquè sabia que estava internant-se en un terreny prohibit, però ara era massa tard. Ja havia notat la gelor, el calfred, l’abraçada fonda de la mort. En un instant, els ullals es reflectien més lluents que mai sota el primer raig de lluna plena. I l’absorbien a poc a poc, amb la fredor d’una humitat tan transparent i tan dolça com la del desig d’una boca voraç. L’anhel es barrejava amb una febre nocturna i ombrívola que li frisava sota la pell sorprenentment pàl·lida. Les herbes reflectien la confusió del cel en el silenci del gebre. I com en un conte, mentre els nenúfars es nodrien, se l’acabaven d’empassar sense fer soroll els ullals de Baltasar. L’aigua en uns moments, deixava ja de remoure’s.
Conxita Jiménez
Comentaris: 1
Gràcies per l'article
Conxita Jiménez| Adreça electrònica |
dissabte, 21 de març de 2009 | 23:12h
M'ha sorprès molt gratament l'article amb què heu acompanyat el meu petit text sobre els ullals de Baltasar. Ha estat una delícia poder veure algunes de les espècies més belles de la flora i fauna de l'ecosistema del Delta, i tota l'explicació dels orígens de les torberes i del mosquit Anopheles, que m'explicaven durant la infantesa, i que bastanta gent desconeix, així com el fet que també va haver per aquella zona una leproseria, perquè la lepra va escampar-se molt per aquell lloc que llavors era pantanós i insalubre. M'ha encantat llegir les històries i les curiositats que han deixat ben il·lustrat, tant en la part positiva com en la negativa, el tarannà de la gent d'aquesta terra, i també el rescat d'alguns dels estris usuals i tradicions populars que han servit d'inspiració a molts escriptors de les terres de l'Ebre perquè, a banda del seu encant, han estat durant molts anys el mitjà de subsistència de la seva gent. Moltes gràcies per haver-me fet gaudir d'aquest tast d'una zona tan estimada, que quasi és una invitació per qui tingui temps i ganes, d'anar a seguir aquesta petita ruta, per contemplar directament la bellesa dels Ullals de Baltasar.
Passejava a mitjanit amb por de xafar en fals. La foscor la desorientava en aquell camí fangós, on era fàcil relliscar i caure indefensa a les urpes de les rapinyaires. Respirava agitadament, perquè sabia que estava internant-se en un terreny prohibit, però ara era massa tard. Ja havia notat la gelor, el calfred, l’abraçada fonda de la mort. En un instant, els ullals es reflectien més lluents que mai sota el primer raig de lluna plena. I l’absorbien a poc a poc, amb la fredor d’una humitat tan transparent i tan dolça com la del desig d’una boca voraç. L’anhel es barrejava amb una febre nocturna i ombrívola que li frisava sota la pell sorprenentment pàl·lida. Les herbes reflectien la confusió del cel en el silenci del gebre. I com en un conte, mentre els nenúfars es nodrien, se l’acabaven d’empassar sense fer soroll els ullals de Baltasar. L’aigua en uns moments, deixava ja de remoure’s.
M'ha sorprès molt gratament l'article amb què heu acompanyat el meu petit text sobre els ullals de Baltasar. Ha estat una delícia poder veure algunes de les espècies més belles de la flora i fauna de l'ecosistema del Delta, i tota l'explicació dels orígens de les torberes i del mosquit Anopheles, que m'explicaven durant la infantesa, i que bastanta gent desconeix, així com el fet que també va haver per aquella zona una leproseria, perquè la lepra va escampar-se molt per aquell lloc que llavors era pantanós i insalubre. M'ha encantat llegir les històries i les curiositats que han deixat ben il·lustrat, tant en la part positiva com en la negativa, el tarannà de la gent d'aquesta terra, i també el rescat d'alguns dels estris usuals i tradicions populars que han servit d'inspiració a molts escriptors de les terres de l'Ebre perquè, a banda del seu encant, han estat durant molts anys el mitjà de subsistència de la seva gent.
Moltes gràcies per haver-me fet gaudir d'aquest tast d'una zona tan estimada, que quasi és una invitació per qui tingui temps i ganes, d'anar a seguir aquesta petita ruta, per contemplar directament la bellesa dels Ullals de Baltasar.
Una abraçada